Antolina Vilaseca Masachs neix l’any 1943 a Sant Vicenç de Castellet. De la seva àvia hereta el nom i la manera de relacionar-se amb el paisatge i la natura, un espai que entén com una font on nodrir-se espiritualment i artísticament.

Des de ben petita, entre jocs i passejades fins a l’hort o fins a Boades, o mentre gaudeix els estius a voltes excitants i a voltes mandrosos a Marganell, l’Antolina assenta els fonaments del seu lloc en el món: l’art.

Ser dona i voler viure lliurement abocada a l’art durant la dècada dels 50 en un poble petit com el seu, no és fàcil. L’Antolina trencarà amb els estereotips i les idees preconcebudes d’una societat que encara olora i sent el dolor de la Guerra Incivil, i que viu atrapada en la Dictadura Franquista.

Amb l’ajuda del padrí vola fins a Barcelona per créixer com a dona i, en aquest anar i venir del poble a la ciutat i de la ciutat al poble, creix l’artista.

antolina vilaseca

Antolina Vilaseca Masachs neix l’any 1943 a Sant Vicenç de Castellet. De la seva àvia hereta el nom i la manera de relacionar-se amb el paisatge i la natura, un espai que entén com una font on nodrir-se espiritualment i artísticament.

Des de ben petita, entre jocs i passejades fins a l’hort o fins a Boades, o mentre gaudeix els estius a voltes excitants i a voltes mandrosos a Marganell, l’Antolina assenta els fonaments del seu lloc en el món: l’art.

Ser dona i voler viure lliurement abocada a l’art durant la dècada dels 50 en un poble petit com el seu, no és fàcil. L’Antolina trencarà amb els estereotips i les idees preconcebudes d’una societat que encara olora i sent el dolor de la Guerra Incivil, i que viu atrapada en la Dictadura Franquista.

Amb l’ajuda del padrí vola fins a Barcelona per créixer com a dona i, en aquest anar i venir del poble a la ciutat i de la ciutat al poble, creix l’artista.

UN MÓN NOU.

A Barcelona es matricula a l’Escola de la Dona, on estudiarà magisteri i on tindrà com a mestra la pintora Marta Estrada, que, fins a la seva prematura mort, serà qui acompanyarà la nostra artista pels senders de la creació. Més tard es matricula a l’Escola Massana, on s’apropa a l’art de la ceràmica i la tècnica de l’esmalt. Més endavant, ingressa a la Universitat de Barcelona, on estudiarà Belles Arts i s’hi especialitzarà en gravat.

A Barcelona entra en contacte amb un entorn que batega cultura permanentment. A la capital coneixerà dues dones avançades al seu temps i culturalment riques que li obren les portes a nous mons i a noves maneres de viure’ls: Mercè Torrents, mestra i teòrica de pedagogia, i Ester Tusquets, editora i escriptora que participa, igual que l’Antolina, en les trobades setmanals que Mercè Torrents celebra a casa seva. Allà coincideix amb gent que amb el temps acabarien convertint-se en persones rellevants en l’àmbit de la cultura, com per exemple Raimon, Serrat, Guillermina Motta, Marta Pessarrodona, Ester Tusquets…

Saba nova per a una dona inquieta que no perd mai de vista el lloc que l’ha vist néixer, la natura on trobar-se i el paisatge on reconnectar-se.

UN MÓN NOU.

A Barcelona es matricula a l’Escola de la Dona, on estudiarà magisteri i on tindrà com a mestra la pintora Marta Estrada, que, fins a la seva prematura mort, serà qui acompanyarà la nostra artista pels senders de la creació. Més tard es matricula a l’Escola Massana, on s’apropa a l’art de la ceràmica i la tècnica de l’esmalt. Més endavant, ingressa a la Universitat de Barcelona, on estudiarà Belles Arts i s’hi especialitzarà en gravat.

A Barcelona entra en contacte amb un entorn que batega cultura permanentment. A la capital coneixerà dues dones avançades al seu temps i culturalment riques que li obren les portes a nous mons i a noves maneres de viure’ls: Mercè Torrents, mestra i teòrica de pedagogia, i Ester Tusquets, editora i escriptora que participa, igual que l’Antolina, en les trobades setmanals que Mercè Torrents celebra a casa seva. Allà coincideix amb gent que amb el temps acabarien convertint-se en persones rellevants en l’àmbit de la cultura, com per exemple Raimon, Serrat, Guillermina Motta, Marta Pessarrodona, Ester Tusquets…

Saba nova per a una dona inquieta que no perd mai de vista el lloc que l’ha vist néixer, la natura on trobar-se i el paisatge on reconnectar-se.

I TOT TORNA COMENÇAR, PERÒ D’UNA ALTRA MANERA.

Per raons familiars, l’Antolina abandona el món barceloní i torna a casa. De nou al Bages, entra en contacte amb el Cercle Artístic de Manresa i amb el moviment Art Viu. Participa en iniciatives polítiques i artístiques, en aquest entorn coneix el qui serà el seu company fins avui, Joan Montsech, i s’instal·len a Sant Vicenç de Castellet, on segueixen actualment. A finals dels anys 60, coincidint amb el moment més àlgid del moviment hippy, viuen un temps a Eivissa; per aquells temps ja havia nascut el seu primer fill, en Jacob, a qui seguiran dues germanes: la Teresa i la Marta.

Durant l’època de criança l’activitat creativa de l’Antolina s’alenteix una mica. La seva inquietud artística necessita ser satisfeta i l’impuls maternal també. Fusionar dues facetes tan importants de la seva vida com són la maternitat i el desenvolupament professional comporta esforç i temps. Així i tot, l’Antolina torna a canalitzar el seu pensament a través de l’art i ho fa amb obres plenes de colors, prenyades de simbolismes i emocions.

En paral·lel, Antolina Vilaseca desenvolupa l’activitat docent en projectes que aposten per la renovació pedagògica a les escoles Casa Cuna de Sant Vicenç de Castellet i Flama de Manresa. Impartirà també classes a l’escola Montserrat de Sant Vicenç de Castellet, a l’Escolania del Monestir de Montserrat, a l’Escola Universitària de Formació del Professorat i a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa. A mitjan anys 90 deixa el món de la docència i obre un taller de gravat amb la seva filla Teresa Montsech a Sant Vicenç de Castellet.

(Zulima Martínez)

I TOT TORNA COMENÇAR, PERÒ D’UNA ALTRA MANERA.

Per raons familiars, l’Antolina abandona el món barceloní i torna a casa. De nou al Bages, entra en contacte amb el Cercle Artístic de Manresa i amb el moviment Art Viu. Participa en iniciatives polítiques i artístiques, en aquest entorn coneix el qui serà el seu company fins avui, Joan Montsech, i s’instal·len a Sant Vicenç de Castellet, on segueixen actualment. A finals dels anys 60, coincidint amb el moment més àlgid del moviment hippy, viuen un temps a Eivissa; per aquells temps ja havia nascut el seu primer fill, en Jacob, a qui seguiran dues germanes: la Teresa i la Marta.

Durant l’època de criança l’activitat creativa de l’Antolina s’alenteix una mica. La seva inquietud artística necessita ser satisfeta i l’impuls maternal també. Fusionar dues facetes tan importants de la seva vida com són la maternitat i el desenvolupament professional comporta esforç i temps. Així i tot, l’Antolina torna a canalitzar el seu pensament a través de l’art i ho fa amb obres plenes de colors, prenyades de simbolismes i emocions.

En paral·lel, Antolina Vilaseca desenvolupa l’activitat docent en projectes que aposten per la renovació pedagògica a les escoles Casa Cuna de Sant Vicenç de Castellet i Flama de Manresa. Impartirà també classes a l’escola Montserrat de Sant Vicenç de Castellet, a l’Escolania del Monestir de Montserrat, a l’Escola Universitària de Formació del Professorat i a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa. A mitjan anys 90 deixa el món de la docència i obre un taller de gravat amb la seva filla Teresa Montsech a Sant Vicenç de Castellet.

(Zulima Martínez)